Ens banyam per la llengua!!!!!

Un cop haver recuperat la rutina i superat l’esbraonament que m’ha suposat el cap de setmana de l’Acampallengua, crec que toca fer un poc balanç.

Evidentment el que més ha marcat el desenvolupament d’aquesta activitat ha sigut el mal temps, que ens ha obligat alguns cops a mirar més per amunt que endavant, i ens tenia contínuament amb l’incertesa de si seria possible continuar o l’hauríem de suspendre. Això ha suposat també que molta gent no vingués, ja que el temps a la resta de Mallorca encara era pitjor.

Tot i així, vam continuar, les activitats anaven sortint i res no s’aturava, fins que vam arribar a l’hora del concert, que es va haver de suspendre per la pluja que queia intermitentment. Quan tot pareixia indicar que allò era definitiu, van baixar SVA-TERS a una carpa muntada per si de cas i ens van fer un concert impressionant sense cap tipus d’ajuda electrònica, seguit d’una batucada que ens van fer més bo de dur el fet de quedar-nos sense el concert.

Però l’Acampallengua és molt més que un concert. El diumenge totes les activitats es van poder desenvolupar sense cap problema.

Com a voluntari, tant sòls puc agrair als organitzadors la implicació i coratge que demostren a l’hora d’organitzar aquesta activitat, buscant solucions i disposts a tot per tal de que els milers d’assistents no es quedessin sense poder gaudir de l’Acampallengua, demostrant que quan la il·lusió hi és, res no pot aturar-los. Esperem que a la propera el temps acompanyi

Acampallengua 2008

Hi ha fites, dates, actes i celebracions que et marquen la vida, que saps que sempre recordaràs, que quan sigui un vellet entranyable contaràs als teus nets com un exemple de les teves formes de divertir-te.

Segur que una de les coses que més recordaré seràn els acampallengues.

Aquest cap de setmana esper veure a tothom per allà, riure, fer una copa i passar-ho dos dies fantàstics 100% en català!!!!

Ens ho veiem venir…

Que fàcil que li va resultar al PSOE omplir-se la boca amb les promeses de la reforma del finançament de les Illes Balears i d’altres territoris de l’estat durant la campanya electoral. Va assegurar que les Illes Balears estaven maltractades, és a dir, es va acusar de maltractador, ja que després de quatre anys de govern no va pronunciar paraula sobre això, va esperar al moment d’haver de demanar vots.

Pareix, ara que tornen temps difícils, les comunitats receptores no volen que res d’això canviï, i fan pressió al PSOE per que no atengui les peticions dels "Insolidaris". Pareix que això arribarà a aturar el procés i que ens trobarem d’aquí a quatre anys allà mateix. Utilitzen l’excusa de la relentització de l’economia, però sinó n’utilitzarien un altre.

Sense ser un expert en economia, entenc que la cooperació és fonamenta baix el concepte d’ajudar a desenvolupar comunitats més empobrides, en cap cas es pot entendre la cooperació com la simple assistència econòmica que contribueixi a perpetuar aquesta pobresa. No parlam d’un problema de solidaritat, parlam d’un problema de planificació de futur.

L’únic que és segur és que amb aquest sistema posen en perill l’economia dels territoris donants, comprometent gran part del seu PIB a aquest concepte i sense capacitat per tal d’enfortir el seu creixement econòmic.

La reivindicació de la reforma del finançament haurà de ser a través d’un front comú dels territoris donants per tal d’aconseguir aquesta fita, a més d’acompanyar-la d’una nova planificació de desenvolupament econòmic dels territoris empobrits, igual que amb la cooperació internacional.

30 anys per això?????

És evident que s’ha de felicitar a na Nanda Ramon per la tasca que ha realitzat eliminant els noms de carrers i places franquistes de Ciutat, era una feina necessària i urgent. El que costa una mica d’entendre és que durant els darrers 30 anys de "democràcia" ningú hagi estat capaç de fer-ho, ni els socialistes ni el PP, hem hagut d’esperar a que una regidora nacionalista entri a l’equip de govern per poder fer justícia.
Una tasca tan senzilla, normal i justa com llevar els homenatges que es feien a aquells que torturaven denota la quantitat de complexos que han tengut els governants fins ara, uns per conservar el vot de la ultra dreta i els altres per por a ser massa "progres".
Enhorabona Nanda!!!!!

Assemblea General del CJE

Un cop cada dos anys, el Consell de Joventut d’Espanya celebra l’Assemblea General Ordinària, que és l’òrgan suprem d’aquesta organització.

Aquest cop ha tocat a Mèrida, i la delegació de les Illes Balears ha complit en tots els sentit. La delegació estava formada per en Rafel Sedano, Marta Carrió, Beatriu Gamundí, Rubén Martí i Jordi Ferrer, a més de n’Andreu Caballero, Josep Ferrà i jo mateix com a convidats. Hem presentat 5 propostes de resolució de les quals se n’han aprovat tres. Tot i això, cal dir que hem obert el debat de la pluralitat lingüística, que feia dos anys que estava mort.

Però la gran notícia ha estat la incorporació de na Marta Carrió com a nova responsable de la Comissió Especialitzada d’Educació Integral a la Comissió Permanent del CJE. Personalment estic orgullós de que una persona com na Marta ocupi aquest càrrec, després del meu pas pel CJE estic molt content que no hagin hagut de passar 26 anys més a tenir presència de les Illes. Segurament és la persona més preparada que tenim per assumir aquesta responsabilitat. Ànims Marta!!!

A part d’això, el típic de les assemblees, negociacions, telefonades, missatges, reunions pels racons, pressions, i alguna que altra brutor de certes entitats com Joventuts Socialistes, que van recuperar els seu tarannà de sempre.

A mi em va tocar jugar el paper de convidat, que em tocava com a ex-membre de la Comissió Permanent del CJE. Això em va donar llibertat per poder viure l’assemblea des dels balcons, passadissos, conèixer un poc Mèrida i sortir una mica més els vespres (i dormir un poc més els matins). Gent fantàstica i un poc de tot, suposo que recordaré molts d’anys aquest cap de setmana.