Que fàcil que li va resultar al PSOE omplir-se la boca amb les promeses de la reforma del finançament de les Illes Balears i d’altres territoris de l’estat durant la campanya electoral. Va assegurar que les Illes Balears estaven maltractades, és a dir, es va acusar de maltractador, ja que després de quatre anys de govern no va pronunciar paraula sobre això, va esperar al moment d’haver de demanar vots.
Pareix, ara que tornen temps difícils, les comunitats receptores no volen que res d’això canviï, i fan pressió al PSOE per que no atengui les peticions dels "Insolidaris". Pareix que això arribarà a aturar el procés i que ens trobarem d’aquí a quatre anys allà mateix. Utilitzen l’excusa de la relentització de l’economia, però sinó n’utilitzarien un altre.
Sense ser un expert en economia, entenc que la cooperació és fonamenta baix el concepte d’ajudar a desenvolupar comunitats més empobrides, en cap cas es pot entendre la cooperació com la simple assistència econòmica que contribueixi a perpetuar aquesta pobresa. No parlam d’un problema de solidaritat, parlam d’un problema de planificació de futur.
L’únic que és segur és que amb aquest sistema posen en perill l’economia dels territoris donants, comprometent gran part del seu PIB a aquest concepte i sense capacitat per tal d’enfortir el seu creixement econòmic.
La reivindicació de la reforma del finançament haurà de ser a través d’un front comú dels territoris donants per tal d’aconseguir aquesta fita, a més d’acompanyar-la d’una nova planificació de desenvolupament econòmic dels territoris empobrits, igual que amb la cooperació internacional.
dimarts, 13 / maig / 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
I que t'esperaves? <-- Frase comuna
L'economia apanyola cada pic va pitjor. En Zapatero ho sap, però no podia venir aquí a fer un míting i dir que cada pic l'estat ens robarà més doblers perquè els al·lotets d'Extremadura tenguin 30 ordinadors per aula.
El maltractament perdurarà, sempre que tenguin un ramat de bes que els hi vagin darrera... inexplicable?
No, In€xplicabl€.
D'aquí poc Mallorca serà coneguda com a la nova Atlantis, perquè com això s'enfonsi més...
Una besada!
Discrepo amb la teva reflexió, Joan, quan parles de que es compromet el creixement econòmic de Balears, quan precisament hauríem d'apostar des de JA pel decreixement. Si volem un món sostenible hem de deixar de créixer i renunciar a part de la nostra riquesa. És un missatge totalment impopular, però és l'única solució a que mig món passi fam...
ja sé per on va la teva reflexió... simplement discrepo en què sigui possible créixer de manera sostenible.. a n'aquestes alçades, el decreixement és, matemàticamen parlant, l'única solució
"Es pot creixer de moltes formes, no sòls econòmicament, no crec que consumir menys, consumir just, ser solidaris o renunciar a part del que tenim, sigui decreixer. Crec que és creixer, personal i econòmicament, simplement consumir lo necessari"
Efectivament. "Consumir menys, just..." no és decréixer. Decréixer va moooolt més enllà. Suposa donar passes enrere en el nostre nivell de vida. Per això és una opció molt discutida.
Clar que, com tu dius, parlaríem de macroeconomia. En qualsevol cas, ja se sap "actuar localment"...
un besito
Clar, jo parlava a nivell econòmic, exclusivament.
JOAN!!!!!
Te salut! A través del blog de n'Ignasiet t'he trobat!
Cuida't molt,
Esperança
Publica un comentari